EL PARLAR DE CADAQUÉS

Fins fa pocs anys la comunicació per terra era difícil, per tant, es comunicaven per mar.
Aquestes circumstancies esmentades feien imprescindible l’ajuda mútua i la solidaritat entre els cadaquesencs. Això va contribuir a crear i reafirmar el llarg del temps un sentiment identitat col•lectiva conegut com “nos amb nos” , sovint a estat interpretat erròniament com un tancament i rebuig a tot allò que era foraster.

A causa d’aquesta situació es conserva encara un parlar característic que els cadaquesencs estimen especialment i consideren el seu principal símbol d’identitat.

El parlar de Cadaquès, que els lingüistes classifiquen com a parlar de transició entre el català central i el rossellones, moltes vegades ‘identifiquen exclusivament i de manera errònia amb l’ús de l’article salat, no es ni de bon tros l’ única característica del cadaquesenc.

L’ús d’aquest article, derivat dels pronoms en llatí va estar generalitzat en altres èpoques a l’Empordà i a bona part del litoral català.


Es cadaquesencs ens em trobat sovint que algú ens a dit que parlem com els mallorquins però son el mallorquins que parlen com nosaltres.