La major part de les llengues parlades a europa provenen d'una mateixa familia, l'indoeuropeu. Consta de unes 11 branques: La indoirànica, la itàlica, la germànica, l'eslava, la grega, l'armènia. l'albanesa, la bàltica, la cèltica, l'anatòlica i la tokhària (aquestes dues derreres avui extingides).
Pobles
indoeurpopeus
PRINCIPALS LLENGUES INDUEUROPEES
À
S
I
A
INDOIRÀNIC
ÍNDIA: sànscrit vèdic
Dialectes de l’índia:
Industantí, bengalí...
IRAN: Avèstic
Persa antiga
Persa mitja
Persa modern...
ARMENDI
Armendi antic
Armendi modern
E
U
R
O
P
E
U
Grec
Grec antic
Grec modern
Cèltic
LLATÍ
Català, castellà, gallec, Portuguès, francès...
UMBRE OSC
Germànic
Nòrdic
Danès
Noruec
Islandès
suec
Occidental
Anglès, alemany
Bàltic
Lluità antic
Lluita modern
Lletó antic
Lletó modern
Esclau
meridional
Búlgar
Serbucrat
eslore
oriental
Rus
Bielorús
ucraïnès
occidental
Eslorac
Txec
polanès
Albanès
Albanès antic
Albanés modern
divendres, 21 de maig del 2010
divendres, 14 de maig del 2010
Rita Fernández Borrell
Llengua catalana
14/5/2010
Caiac
El primer dia de caiac va estar molt be perquè el temps i acompanyava bastant, tot i que si et mullaves una mica remant l’aigua estava congelada.
El primer que vam fer va ser agafar les coses: les pales, el salva vides... a continuació vam anar a agafar els caiacs, els caiacs no eren amb parelles sinó que eren individuals però tot i així jo i la Circe anàvem juntes però amb dos caiacs diferents. Al cap d’ un quart d’hora vint minuts quan ja estàvem tots preparats vam començar a sortir.
No vam anar molt lluny perquè com era el primer dia vam tardar en preparar-nos per anar amb caiac, com que ens vam retresar ens vam tenir que quedar a prop de l’illa de port lligat i no vam sortir cap a la Badia.
Els caiacs individuals eren mes fàcils de remar que els de parella. Perquè amb els de parella si tenies un company una mica vago et tocava remar a tu la seva part, en canvi amb els individuals remes més be i també es pot anar amb els teus companys.
Quan quedava un quart d’hora deu minuts vam començar a turnar cap a port lligat. Quan vam arribar ens vam treure les salva vides, vam anar a deixar el material i a colocar el caiac al se lloc. Finalment va ser l’hora de marxar i vam anar cap a casa.
Llengua catalana
14/5/2010
Caiac
El primer dia de caiac va estar molt be perquè el temps i acompanyava bastant, tot i que si et mullaves una mica remant l’aigua estava congelada.
El primer que vam fer va ser agafar les coses: les pales, el salva vides... a continuació vam anar a agafar els caiacs, els caiacs no eren amb parelles sinó que eren individuals però tot i així jo i la Circe anàvem juntes però amb dos caiacs diferents. Al cap d’ un quart d’hora vint minuts quan ja estàvem tots preparats vam començar a sortir.
No vam anar molt lluny perquè com era el primer dia vam tardar en preparar-nos per anar amb caiac, com que ens vam retresar ens vam tenir que quedar a prop de l’illa de port lligat i no vam sortir cap a la Badia.
Els caiacs individuals eren mes fàcils de remar que els de parella. Perquè amb els de parella si tenies un company una mica vago et tocava remar a tu la seva part, en canvi amb els individuals remes més be i també es pot anar amb els teus companys.
Quan quedava un quart d’hora deu minuts vam començar a turnar cap a port lligat. Quan vam arribar ens vam treure les salva vides, vam anar a deixar el material i a colocar el caiac al se lloc. Finalment va ser l’hora de marxar i vam anar cap a casa.
divendres, 7 de maig del 2010
Àmbit fonètic:
ELLA ES DIU EU I M’ANOMENA
VÓS Record de Natàlia
La noia provençal passa a veure’m sovint
al temps que les acàcies s’esfloren.
Ve a cavall, muntada a la gal·lesa,
amb vestits d’altre temps i guarniments pomposos.
L’espero, lliure, en vessants de solell,
allà on rodolen les ombres exhaustes
i el crit, sec i sangós, del roc tocat.
Porta, i em don’, dues cartes obertes
—paper i sobre d’un blau esbaldit per la pluja
o pel lleixiu cendrós d’un foc mal apagat
—. L’una és ampla i de calc, com les que escriuen
els mercaders amesurats de llotja;
l’altra, llisquent com un tou de pinassa.
Són escrites a raig, en el llenguatge seu,
en vers mirat de mòrbida lectura.
Ella es diu Eu i m’anomena Vós.
La lletra és xica amb flaire de safrà lleuger,
o de canyella en brut, segons el que vol dir-me.
La noia provençal, grana i fruit de l’instant,
ve de matí, a l’hora que les mules
passen per l’ull del pont, oh vídues captives!,
i se’n torna tan punt el sol s’emmangra.
Els arreus del cavall són de boira ronsera
esllenegant-se a la boira dels cims.
Els esperons, pungents en passades conteses,
vaig donar-los-hi jo, d’una barata feta
un vespre aiguós amb lluors de llanterna,
a les caldes estables d’En Serni, de Sants.
Àmbit semàntic:
poema quatre de poesIES
“Floral” de Gabriel Ferrater,
Soldats passejant per Montserrat (Catalunya)
del poemari Da nuces pueris (1960)
La primavera del cinquanta-dos, les noies
portaven bruses blanques i rebeques
verdes, i pel carrer sentíem el fresseig
precipitat de flors i fulles on s’amaguen
els negres cuirs de l’ametller. Vaig fer
trenta anys, que també em semblen prematurs.
Però cap vent ni en fa justícia. Romanen,
inconvincents i eixuts, sota cada any
que va venint per recobrir l’edat
distreta, el blanc atònit i el verd aspre,
i aquell ventet menut pels llargs carrers
de noies flors i fulles, el record
que se me’n va, de tan confús, cap al futur,
se’m fa desig, i la memòria em verdeja.
Àmbit morfosintàctic
Les amigues es conserven,
les amigues s'estimen,
les amigues confien,
les amigues son casa de dos, tres...
mai 1
les amigues no es perden
les amigues es conserven
les amigues es trespecten
les amigus s'estimen
les amigues es confien
les amigues son coses de 2, 3...
mai 1
no er quedies tu sol.
ELLA ES DIU EU I M’ANOMENA
VÓS Record de Natàlia
La noia provençal passa a veure’m sovint
al temps que les acàcies s’esfloren.
Ve a cavall, muntada a la gal·lesa,
amb vestits d’altre temps i guarniments pomposos.
L’espero, lliure, en vessants de solell,
allà on rodolen les ombres exhaustes
i el crit, sec i sangós, del roc tocat.
Porta, i em don’, dues cartes obertes
—paper i sobre d’un blau esbaldit per la pluja
o pel lleixiu cendrós d’un foc mal apagat
—. L’una és ampla i de calc, com les que escriuen
els mercaders amesurats de llotja;
l’altra, llisquent com un tou de pinassa.
Són escrites a raig, en el llenguatge seu,
en vers mirat de mòrbida lectura.
Ella es diu Eu i m’anomena Vós.
La lletra és xica amb flaire de safrà lleuger,
o de canyella en brut, segons el que vol dir-me.
La noia provençal, grana i fruit de l’instant,
ve de matí, a l’hora que les mules
passen per l’ull del pont, oh vídues captives!,
i se’n torna tan punt el sol s’emmangra.
Els arreus del cavall són de boira ronsera
esllenegant-se a la boira dels cims.
Els esperons, pungents en passades conteses,
vaig donar-los-hi jo, d’una barata feta
un vespre aiguós amb lluors de llanterna,
a les caldes estables d’En Serni, de Sants.
Àmbit semàntic:
poema quatre de poesIES
“Floral” de Gabriel Ferrater,
Soldats passejant per Montserrat (Catalunya)
del poemari Da nuces pueris (1960)
La primavera del cinquanta-dos, les noies
portaven bruses blanques i rebeques
verdes, i pel carrer sentíem el fresseig
precipitat de flors i fulles on s’amaguen
els negres cuirs de l’ametller. Vaig fer
trenta anys, que també em semblen prematurs.
Però cap vent ni en fa justícia. Romanen,
inconvincents i eixuts, sota cada any
que va venint per recobrir l’edat
distreta, el blanc atònit i el verd aspre,
i aquell ventet menut pels llargs carrers
de noies flors i fulles, el record
que se me’n va, de tan confús, cap al futur,
se’m fa desig, i la memòria em verdeja.
Àmbit morfosintàctic
Les amigues es conserven,
les amigues s'estimen,
les amigues confien,
les amigues son casa de dos, tres...
mai 1
les amigues no es perden
les amigues es conserven
les amigues es trespecten
les amigus s'estimen
les amigues es confien
les amigues son coses de 2, 3...
mai 1
no er quedies tu sol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)