Àmbit fonètic:
ELLA ES DIU EU I M’ANOMENA
VÓS Record de Natàlia
La noia provençal passa a veure’m sovint
al temps que les acàcies s’esfloren.
Ve a cavall, muntada a la gal·lesa,
amb vestits d’altre temps i guarniments pomposos.
L’espero, lliure, en vessants de solell,
allà on rodolen les ombres exhaustes
i el crit, sec i sangós, del roc tocat.
Porta, i em don’, dues cartes obertes
—paper i sobre d’un blau esbaldit per la pluja
o pel lleixiu cendrós d’un foc mal apagat
—. L’una és ampla i de calc, com les que escriuen
els mercaders amesurats de llotja;
l’altra, llisquent com un tou de pinassa.
Són escrites a raig, en el llenguatge seu,
en vers mirat de mòrbida lectura.
Ella es diu Eu i m’anomena Vós.
La lletra és xica amb flaire de safrà lleuger,
o de canyella en brut, segons el que vol dir-me.
La noia provençal, grana i fruit de l’instant,
ve de matí, a l’hora que les mules
passen per l’ull del pont, oh vídues captives!,
i se’n torna tan punt el sol s’emmangra.
Els arreus del cavall són de boira ronsera
esllenegant-se a la boira dels cims.
Els esperons, pungents en passades conteses,
vaig donar-los-hi jo, d’una barata feta
un vespre aiguós amb lluors de llanterna,
a les caldes estables d’En Serni, de Sants.

Àmbit semàntic:

poema quatre de poesIES
“Floral” de Gabriel Ferrater,

Soldats passejant per Montserrat (Catalunya)
del poemari Da nuces pueris (1960)
La primavera del cinquanta-dos, les noies
portaven bruses blanques i rebeques
verdes, i pel carrer sentíem el fresseig
precipitat de flors i fulles on s’amaguen
els negres cuirs de l’ametller. Vaig fer
trenta anys, que també em semblen prematurs.
Però cap vent ni en fa justícia. Romanen,
inconvincents i eixuts, sota cada any
que va venint per recobrir l’edat
distreta, el blanc atònit i el verd aspre,
i aquell ventet menut pels llargs carrers
de noies flors i fulles, el record
que se me’n va, de tan confús, cap al futur,
se’m fa desig, i la memòria em verdeja.

Àmbit morfosintàctic

Les amigues es conserven,
les amigues s'estimen,
les amigues confien,
les amigues son casa de dos, tres...
mai 1
les amigues no es perden
les amigues es conserven
les amigues es trespecten
les amigus s'estimen
les amigues es confien
les amigues son coses de 2, 3...
mai 1
no er quedies tu sol.