La major part de les llengues parlades a europa provenen d'una mateixa familia, l'indoeuropeu. Consta de unes 11 branques: La indoirànica, la itàlica, la germànica, l'eslava, la grega, l'armènia. l'albanesa, la bàltica, la cèltica, l'anatòlica i la tokhària (aquestes dues derreres avui extingides).
Pobles
indoeurpopeus
PRINCIPALS LLENGUES INDUEUROPEES
À
S
I
A
INDOIRÀNIC
ÍNDIA: sànscrit vèdic
Dialectes de l’índia:
Industantí, bengalí...
IRAN: Avèstic
Persa antiga
Persa mitja
Persa modern...
ARMENDI
Armendi antic
Armendi modern
E
U
R
O
P
E
U
Grec
Grec antic
Grec modern
Cèltic
LLATÍ
Català, castellà, gallec, Portuguès, francès...
UMBRE OSC
Germànic
Nòrdic
Danès
Noruec
Islandès
suec
Occidental
Anglès, alemany
Bàltic
Lluità antic
Lluita modern
Lletó antic
Lletó modern
Esclau
meridional
Búlgar
Serbucrat
eslore
oriental
Rus
Bielorús
ucraïnès
occidental
Eslorac
Txec
polanès
Albanès
Albanès antic
Albanés modern
divendres, 21 de maig del 2010
divendres, 14 de maig del 2010
Rita Fernández Borrell
Llengua catalana
14/5/2010
Caiac
El primer dia de caiac va estar molt be perquè el temps i acompanyava bastant, tot i que si et mullaves una mica remant l’aigua estava congelada.
El primer que vam fer va ser agafar les coses: les pales, el salva vides... a continuació vam anar a agafar els caiacs, els caiacs no eren amb parelles sinó que eren individuals però tot i així jo i la Circe anàvem juntes però amb dos caiacs diferents. Al cap d’ un quart d’hora vint minuts quan ja estàvem tots preparats vam començar a sortir.
No vam anar molt lluny perquè com era el primer dia vam tardar en preparar-nos per anar amb caiac, com que ens vam retresar ens vam tenir que quedar a prop de l’illa de port lligat i no vam sortir cap a la Badia.
Els caiacs individuals eren mes fàcils de remar que els de parella. Perquè amb els de parella si tenies un company una mica vago et tocava remar a tu la seva part, en canvi amb els individuals remes més be i també es pot anar amb els teus companys.
Quan quedava un quart d’hora deu minuts vam començar a turnar cap a port lligat. Quan vam arribar ens vam treure les salva vides, vam anar a deixar el material i a colocar el caiac al se lloc. Finalment va ser l’hora de marxar i vam anar cap a casa.
Llengua catalana
14/5/2010
Caiac
El primer dia de caiac va estar molt be perquè el temps i acompanyava bastant, tot i que si et mullaves una mica remant l’aigua estava congelada.
El primer que vam fer va ser agafar les coses: les pales, el salva vides... a continuació vam anar a agafar els caiacs, els caiacs no eren amb parelles sinó que eren individuals però tot i així jo i la Circe anàvem juntes però amb dos caiacs diferents. Al cap d’ un quart d’hora vint minuts quan ja estàvem tots preparats vam començar a sortir.
No vam anar molt lluny perquè com era el primer dia vam tardar en preparar-nos per anar amb caiac, com que ens vam retresar ens vam tenir que quedar a prop de l’illa de port lligat i no vam sortir cap a la Badia.
Els caiacs individuals eren mes fàcils de remar que els de parella. Perquè amb els de parella si tenies un company una mica vago et tocava remar a tu la seva part, en canvi amb els individuals remes més be i també es pot anar amb els teus companys.
Quan quedava un quart d’hora deu minuts vam començar a turnar cap a port lligat. Quan vam arribar ens vam treure les salva vides, vam anar a deixar el material i a colocar el caiac al se lloc. Finalment va ser l’hora de marxar i vam anar cap a casa.
divendres, 7 de maig del 2010
Àmbit fonètic:
ELLA ES DIU EU I M’ANOMENA
VÓS Record de Natàlia
La noia provençal passa a veure’m sovint
al temps que les acàcies s’esfloren.
Ve a cavall, muntada a la gal·lesa,
amb vestits d’altre temps i guarniments pomposos.
L’espero, lliure, en vessants de solell,
allà on rodolen les ombres exhaustes
i el crit, sec i sangós, del roc tocat.
Porta, i em don’, dues cartes obertes
—paper i sobre d’un blau esbaldit per la pluja
o pel lleixiu cendrós d’un foc mal apagat
—. L’una és ampla i de calc, com les que escriuen
els mercaders amesurats de llotja;
l’altra, llisquent com un tou de pinassa.
Són escrites a raig, en el llenguatge seu,
en vers mirat de mòrbida lectura.
Ella es diu Eu i m’anomena Vós.
La lletra és xica amb flaire de safrà lleuger,
o de canyella en brut, segons el que vol dir-me.
La noia provençal, grana i fruit de l’instant,
ve de matí, a l’hora que les mules
passen per l’ull del pont, oh vídues captives!,
i se’n torna tan punt el sol s’emmangra.
Els arreus del cavall són de boira ronsera
esllenegant-se a la boira dels cims.
Els esperons, pungents en passades conteses,
vaig donar-los-hi jo, d’una barata feta
un vespre aiguós amb lluors de llanterna,
a les caldes estables d’En Serni, de Sants.
Àmbit semàntic:
poema quatre de poesIES
“Floral” de Gabriel Ferrater,
Soldats passejant per Montserrat (Catalunya)
del poemari Da nuces pueris (1960)
La primavera del cinquanta-dos, les noies
portaven bruses blanques i rebeques
verdes, i pel carrer sentíem el fresseig
precipitat de flors i fulles on s’amaguen
els negres cuirs de l’ametller. Vaig fer
trenta anys, que també em semblen prematurs.
Però cap vent ni en fa justícia. Romanen,
inconvincents i eixuts, sota cada any
que va venint per recobrir l’edat
distreta, el blanc atònit i el verd aspre,
i aquell ventet menut pels llargs carrers
de noies flors i fulles, el record
que se me’n va, de tan confús, cap al futur,
se’m fa desig, i la memòria em verdeja.
Àmbit morfosintàctic
Les amigues es conserven,
les amigues s'estimen,
les amigues confien,
les amigues son casa de dos, tres...
mai 1
les amigues no es perden
les amigues es conserven
les amigues es trespecten
les amigus s'estimen
les amigues es confien
les amigues son coses de 2, 3...
mai 1
no er quedies tu sol.
ELLA ES DIU EU I M’ANOMENA
VÓS Record de Natàlia
La noia provençal passa a veure’m sovint
al temps que les acàcies s’esfloren.
Ve a cavall, muntada a la gal·lesa,
amb vestits d’altre temps i guarniments pomposos.
L’espero, lliure, en vessants de solell,
allà on rodolen les ombres exhaustes
i el crit, sec i sangós, del roc tocat.
Porta, i em don’, dues cartes obertes
—paper i sobre d’un blau esbaldit per la pluja
o pel lleixiu cendrós d’un foc mal apagat
—. L’una és ampla i de calc, com les que escriuen
els mercaders amesurats de llotja;
l’altra, llisquent com un tou de pinassa.
Són escrites a raig, en el llenguatge seu,
en vers mirat de mòrbida lectura.
Ella es diu Eu i m’anomena Vós.
La lletra és xica amb flaire de safrà lleuger,
o de canyella en brut, segons el que vol dir-me.
La noia provençal, grana i fruit de l’instant,
ve de matí, a l’hora que les mules
passen per l’ull del pont, oh vídues captives!,
i se’n torna tan punt el sol s’emmangra.
Els arreus del cavall són de boira ronsera
esllenegant-se a la boira dels cims.
Els esperons, pungents en passades conteses,
vaig donar-los-hi jo, d’una barata feta
un vespre aiguós amb lluors de llanterna,
a les caldes estables d’En Serni, de Sants.
Àmbit semàntic:
poema quatre de poesIES
“Floral” de Gabriel Ferrater,
Soldats passejant per Montserrat (Catalunya)
del poemari Da nuces pueris (1960)
La primavera del cinquanta-dos, les noies
portaven bruses blanques i rebeques
verdes, i pel carrer sentíem el fresseig
precipitat de flors i fulles on s’amaguen
els negres cuirs de l’ametller. Vaig fer
trenta anys, que també em semblen prematurs.
Però cap vent ni en fa justícia. Romanen,
inconvincents i eixuts, sota cada any
que va venint per recobrir l’edat
distreta, el blanc atònit i el verd aspre,
i aquell ventet menut pels llargs carrers
de noies flors i fulles, el record
que se me’n va, de tan confús, cap al futur,
se’m fa desig, i la memòria em verdeja.
Àmbit morfosintàctic
Les amigues es conserven,
les amigues s'estimen,
les amigues confien,
les amigues son casa de dos, tres...
mai 1
les amigues no es perden
les amigues es conserven
les amigues es trespecten
les amigus s'estimen
les amigues es confien
les amigues son coses de 2, 3...
mai 1
no er quedies tu sol.
divendres, 30 d’abril del 2010
Ex. 2 pàg. 192 Assenyala l'element que substitueix , en cada cas, el pronom en negreta:
a) Has vist els meus amics? Els trobo en lloc.
b) En Pau i jo sortim junts. Nosaltres tenim molts projectes de futur.
c) M'agrada el teu cotxe i no m'agrada genes el meu.
d) Estic eneamorada d'en Ferran, però no vull que li ho diguis a ningú
e) Esperem l'arribada dels excurcionistes. Molts es quederan al regugi, però d'altres baixaran avui.
4.Asenyala si els elements destacats són determinants o pronoms.
a) Aquests nens no són tan tabalots com aquells. Pronom
b) Quin és el teu color preferit? Digues-me quin és! Pronom
c) Hia poca gent que pensi com tu. Els teus retractors són molts. Determinant
d) Hi ha tanta gent que que t'admira! Però són pocs els que t'estimen. Pronom
e) Hom diu que són bastants, però jo no trobu ningú. Pronom
f) Quanta gent que arriba i tant pocs que col·laboren. dereminant
g) Tres homes se'n tornen i dos es queden . Són aquells que té dit. determinant
h) Tothom ho sap, però alguns despistats fan l'orni. pronom
5. Digues si les formes el, la, els, les i en són articles o pronoms febles.
a) De tot el que em parlat, en joan no en sap res. pronoms febles
b) El pare no el vaix tornar a veure més, i l'enyoro. article
c) La va llançar al riu, la Laia, i la Cristina hagué d'ajdar-la a sortir. article
d) En pere estava enfadat amb els dos amics. No l'havien avisat i els va haver manera. En pera n'estava molt d'enfadat. pronom feble
e) Les infermeres les volien ben netes , les habitacions, i les treballadores de la neteja no els feien cas. les van haver de renyar. article
Ex. 9 pàg 195 Completa cada espai buit amb la forma del pronom relatiu o interogatiu que hi vagi bé:
a) Explica'm quan farem les maletes i quan anirem a l'areoport
b) Hi ha algú que diu que la ploma amb la que escric és de mala qualitat, però no és vritat. No sé on ho diuen.
c) El noi amb el que surto és un ensopit, no sap mai que fer.
d) On anirem aquesta nit? i qui vindrà? I quan quedarem?
e) El que fas no es correspon amb el que dius.
f) Les persones amb les que tracto no són el que semblen.
g) Explica'm el que et portes entre mans. Sé que les coses no rutllen.
h) Els que facin tard no sé que faran, perquè no els deixaràn entrar.
Ex 10 pàg. 195. Completa cada una d'aquestes oracions amb els pronoms febles que calguin.
a) Els almogàvers van defençar la ciutat tot emmurallant
b) Francesc, torna'm el llibre, em sents? Torna-me'l d'una vegada
c) Aquestes joguines ja no sé on desar-les
d)Sisplau, el que t'he explicat no ho expliquis a ningú
.e) Els nens van demanar al germà que els acompanyés al cinema
.f) Li han receptat un antibiòtic, pero ell no vol pendre-sel
g) Qui no ho encerta, no ho endivina
h) No hi aniré si no m'acompanya
a) Has vist els meus amics? Els trobo en lloc.
b) En Pau i jo sortim junts. Nosaltres tenim molts projectes de futur.
c) M'agrada el teu cotxe i no m'agrada genes el meu.
d) Estic eneamorada d'en Ferran, però no vull que li ho diguis a ningú
e) Esperem l'arribada dels excurcionistes. Molts es quederan al regugi, però d'altres baixaran avui.
4.Asenyala si els elements destacats són determinants o pronoms.
a) Aquests nens no són tan tabalots com aquells. Pronom
b) Quin és el teu color preferit? Digues-me quin és! Pronom
c) Hia poca gent que pensi com tu. Els teus retractors són molts. Determinant
d) Hi ha tanta gent que que t'admira! Però són pocs els que t'estimen. Pronom
e) Hom diu que són bastants, però jo no trobu ningú. Pronom
f) Quanta gent que arriba i tant pocs que col·laboren. dereminant
g) Tres homes se'n tornen i dos es queden . Són aquells que té dit. determinant
h) Tothom ho sap, però alguns despistats fan l'orni. pronom
5. Digues si les formes el, la, els, les i en són articles o pronoms febles.
a) De tot el que em parlat, en joan no en sap res. pronoms febles
b) El pare no el vaix tornar a veure més, i l'enyoro. article
c) La va llançar al riu, la Laia, i la Cristina hagué d'ajdar-la a sortir. article
d) En pere estava enfadat amb els dos amics. No l'havien avisat i els va haver manera. En pera n'estava molt d'enfadat. pronom feble
e) Les infermeres les volien ben netes , les habitacions, i les treballadores de la neteja no els feien cas. les van haver de renyar. article
Ex. 9 pàg 195 Completa cada espai buit amb la forma del pronom relatiu o interogatiu que hi vagi bé:
a) Explica'm quan farem les maletes i quan anirem a l'areoport
b) Hi ha algú que diu que la ploma amb la que escric és de mala qualitat, però no és vritat. No sé on ho diuen.
c) El noi amb el que surto és un ensopit, no sap mai que fer.
d) On anirem aquesta nit? i qui vindrà? I quan quedarem?
e) El que fas no es correspon amb el que dius.
f) Les persones amb les que tracto no són el que semblen.
g) Explica'm el que et portes entre mans. Sé que les coses no rutllen.
h) Els que facin tard no sé que faran, perquè no els deixaràn entrar.
Ex 10 pàg. 195. Completa cada una d'aquestes oracions amb els pronoms febles que calguin.
a) Els almogàvers van defençar la ciutat tot emmurallant
b) Francesc, torna'm el llibre, em sents? Torna-me'l d'una vegada
c) Aquestes joguines ja no sé on desar-les
d)Sisplau, el que t'he explicat no ho expliquis a ningú
.e) Els nens van demanar al germà que els acompanyés al cinema
.f) Li han receptat un antibiòtic, pero ell no vol pendre-sel
g) Qui no ho encerta, no ho endivina
h) No hi aniré si no m'acompanya
divendres, 23 d’abril del 2010
La llegenda de sant jordi
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El mostre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac.I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, per que deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica, elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura , muntat sobre un cavall blanc, La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es per què hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.
Es una llegenda perque és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o mitològics
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El mostre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac.I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, per que deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica, elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura , muntat sobre un cavall blanc, La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es per què hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.
Es una llegenda perque és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o mitològics
divendres, 9 d’abril del 2010
TEXT INSTRUCTIU
Abans de surtir amb les amigues has de ordenar l'habitació, un consell si de veritt vols surtir arecla l' habitció as de fer el seguent:
1. has de fertre el llit.
2. has de arreglar l'escritori.
3. ordenr els calixos.
4. ordenar l'armari.
5. Passar l'aspirdora.
6. Passar fregona.
Es un text instructiu perque té com a objectiu ordenar, recomanar, aconsellar, dirigir, oralment o per escrit.
Abans de surtir amb les amigues has de ordenar l'habitació, un consell si de veritt vols surtir arecla l' habitció as de fer el seguent:
1. has de fertre el llit.
2. has de arreglar l'escritori.
3. ordenr els calixos.
4. ordenar l'armari.
5. Passar l'aspirdora.
6. Passar fregona.
Es un text instructiu perque té com a objectiu ordenar, recomanar, aconsellar, dirigir, oralment o per escrit.
divendres, 26 de febrer del 2010
EL PARLAR DE CADAQUÉS
Fins fa pocs anys la comunicació per terra era difícil, per tant, es comunicaven per mar.
Aquestes circumstancies esmentades feien imprescindible l’ajuda mútua i la solidaritat entre els cadaquesencs. Això va contribuir a crear i reafirmar el llarg del temps un sentiment identitat col•lectiva conegut com “nos amb nos” , sovint a estat interpretat erròniament com un tancament i rebuig a tot allò que era foraster.
A causa d’aquesta situació es conserva encara un parlar característic que els cadaquesencs estimen especialment i consideren el seu principal símbol d’identitat.
El parlar de Cadaquès, que els lingüistes classifiquen com a parlar de transició entre el català central i el rossellones, moltes vegades ‘identifiquen exclusivament i de manera errònia amb l’ús de l’article salat, no es ni de bon tros l’ única característica del cadaquesenc.
L’ús d’aquest article, derivat dels pronoms en llatí va estar generalitzat en altres èpoques a l’Empordà i a bona part del litoral català.
Es cadaquesencs ens em trobat sovint que algú ens a dit que parlem com els mallorquins però son el mallorquins que parlen com nosaltres.
Fins fa pocs anys la comunicació per terra era difícil, per tant, es comunicaven per mar.
Aquestes circumstancies esmentades feien imprescindible l’ajuda mútua i la solidaritat entre els cadaquesencs. Això va contribuir a crear i reafirmar el llarg del temps un sentiment identitat col•lectiva conegut com “nos amb nos” , sovint a estat interpretat erròniament com un tancament i rebuig a tot allò que era foraster.
A causa d’aquesta situació es conserva encara un parlar característic que els cadaquesencs estimen especialment i consideren el seu principal símbol d’identitat.
El parlar de Cadaquès, que els lingüistes classifiquen com a parlar de transició entre el català central i el rossellones, moltes vegades ‘identifiquen exclusivament i de manera errònia amb l’ús de l’article salat, no es ni de bon tros l’ única característica del cadaquesenc.
L’ús d’aquest article, derivat dels pronoms en llatí va estar generalitzat en altres èpoques a l’Empordà i a bona part del litoral català.
Es cadaquesencs ens em trobat sovint que algú ens a dit que parlem com els mallorquins però son el mallorquins que parlen com nosaltres.
divendres, 12 de febrer del 2010
Text argumentatiu
És una cosa acceptada que les notícies tenen una vida efímera. Fan una breu estada als diaris, si la seva glossa és relativament senzilla, sojornen lleument a la ràdio, i si l'impacte ha estat suficient i continuat són objecte d'un quart d'hora d'imatges a la televisió. Després, sigui quin sigui el seu grau de desenvolupament, desapareixen del mapa de l'actualitat. De tant en tant reapareixen, àdhuc de manera brusca, però així i tot són servides amb la cura de qui creu estar donant dues vegades la mateixa cosa: amb discreció i cautela.
No fa pas tant que a Libèria es mataven d'una manera general, terrible i salvatge, es transmetien per televisió les tortures infligides a un cabdill no menys cruel, i el país era ple de cranis. Després d'un llarg silenci, de sobte ens assabentem que han estat assassinades cinc monges americanes. Mentrestant, què ha passat? Som en l'horror que érem? Estan més tranquils malgrat tot? També és de cop i volta que hi ha una guerra a Angola? Els qui encara pensem que una guerra costa molt d'engegar ens plauria d'haver sabut amb una certa antelació si era possible d'arribar-hi. Tal com estan les coses, ens pot sorprendre el Txad? S'ha acabat del tot la guerra civil? Com van les relacions entre els grups guerrillers a l'Afganistan? Encara no fa un any que es parlava d'una temible insurrecció dels khmers rojos, com ho tenen a hores d'ara? I què tal per Etiòpia? En què ha parat la fam, els desoris palatins, les lluites dels eritreus? Què hi ha de l'assumpte dels tàmils? S'han calmat els sikhs? I la ciutat de Bàsora, com es governa? Què s'està fent dels kurds? I què fan mentrestant els qui han de fer les coses per tots ells?
Tots els mitjans de comunicació, sense excepcions, destinen trossos de pàgina a les coses més diverses, entre les quals algunes de naturalesa més aviat vaga i imprecisa, que si se suprimissin ningú no les enyoraria. Dóna'm de parer que, per contra, seríem molts els que agrairíem una secció -modesta, mal dissenyada, semisecreta- en la qual se seguissin fins a la seva fi, catastròfica o feliç, tots aquests esdeveniments, que altrament queden diluïts en un estrany silenci que els acaba fent incomprensibles, i enrareix les seves reaparicions. Això en el millor dels casos. Perquè en el pitjor i més freqüent, l'absència d'informació més aviat dóna a entendre que els conflictes s'han solucionat com per art d'encantament. Que és art meritòria i admirable, però no gaire adequada a aquests afers.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)